Romàntic Caduc, perquè en el món actual aquest Blog està, de bon antuvi, condemnat a no ser llegit més que per mi (i potser algun fill) i para de comptar...
Per aquesta raó crec em puc permetre el luxe de ser coherent amb mi mateix, encara que això sigui a costa de dir allò que es pugui considerar políticament incorrecte.
Però se suposa vivim en un Estat democràtic i en una Nació (mentre la Constitució no ho tiri per terra) on encara som més demòcrates.
En efecte, aquí tothom afirma ser-ho, malgrat el fet que alguns només consideren demòcrates els que pensen com ells. Tots els altres són antidemocràtics, o "carrement" feixistes o, tot simplement, uns desgraciats que no saben el que els convé...
Jo, segurament, entraré en aquest darrer grup, però no m'amoïno... Soc massa gran i estic convençut que, estant aquí baix com estem de passada, val més prendre-s'ho rient i viure, el que em resti, tant content com un gínjol.
És possible que escrigui en algun altre idioma. No pas per "fardar", no (bé, potser si, una mica). Però si haig de comentar quelcom amb algú que no parla com nosaltres ho faré, car soc molt educadet, en la seva llengua.
Per tant "quien avisa no es traidor"
Para empezar, pues, podemos felicitarnos, pues ayer, en Toledo, en su reunión con los Barones del PSOE, Shuhmacher (Zapatero, en Alemán) dijo que “el PSOE es el partido que más se parece a la España SERENA capaz de unir , de dialogar y de subrayar lo que nos une y no lo que nos puede separar” (sic) El País – 15/10/2007.
Dins, doncs, d’aquesta “serenitat”, felicitem-nos de viure en aquesta Nova Icària (que no és la del Poble Nou, per favor) i alcem les nostres copes de cava brindant per tot allò que ens uneix (fora bo que algú m’expliqués què és) al temps que com diria un francès “je me frotte le nombril avec le pinceau de mon indifférence” amb tot allò que ens pot separar, com diu el “Serenísimo” Shuhmacher, títol que abans s’atorgava als prínceps d’Espanya i que, ara, li correspon amb justícia.
Per aquesta raó crec em puc permetre el luxe de ser coherent amb mi mateix, encara que això sigui a costa de dir allò que es pugui considerar políticament incorrecte.
Però se suposa vivim en un Estat democràtic i en una Nació (mentre la Constitució no ho tiri per terra) on encara som més demòcrates.
En efecte, aquí tothom afirma ser-ho, malgrat el fet que alguns només consideren demòcrates els que pensen com ells. Tots els altres són antidemocràtics, o "carrement" feixistes o, tot simplement, uns desgraciats que no saben el que els convé...
Jo, segurament, entraré en aquest darrer grup, però no m'amoïno... Soc massa gran i estic convençut que, estant aquí baix com estem de passada, val més prendre-s'ho rient i viure, el que em resti, tant content com un gínjol.
És possible que escrigui en algun altre idioma. No pas per "fardar", no (bé, potser si, una mica). Però si haig de comentar quelcom amb algú que no parla com nosaltres ho faré, car soc molt educadet, en la seva llengua.
Per tant "quien avisa no es traidor"
Para empezar, pues, podemos felicitarnos, pues ayer, en Toledo, en su reunión con los Barones del PSOE, Shuhmacher (Zapatero, en Alemán) dijo que “el PSOE es el partido que más se parece a la España SERENA capaz de unir , de dialogar y de subrayar lo que nos une y no lo que nos puede separar” (sic) El País – 15/10/2007.
Dins, doncs, d’aquesta “serenitat”, felicitem-nos de viure en aquesta Nova Icària (que no és la del Poble Nou, per favor) i alcem les nostres copes de cava brindant per tot allò que ens uneix (fora bo que algú m’expliqués què és) al temps que com diria un francès “je me frotte le nombril avec le pinceau de mon indifférence” amb tot allò que ens pot separar, com diu el “Serenísimo” Shuhmacher, títol que abans s’atorgava als prínceps d’Espanya i que, ara, li correspon amb justícia.
Salve i benvingut. Jo m'ho dic tot...
Curious97
1 comentario:
benvingut al mon dels qui es miren el melic perque els altres no et fan ni cas.
si d'aqui un temps segueixes amb un nombre insignificant de lectors vol dir senzillament que no passa res pero tu ves a la teva i molta sort
Publicar un comentario